::CONTAINERS::

És el nom d’aquesta intervenció decorativa, una sèrie d’obres construïdes amb plàstic reciclat, donant una nova funció a una quantitat de peces de plàstic que ja no en tenia cap.

::PROCEDIMENT::

RECOLLIDA DE PECES: tot comença amb una recollida massiva: abocadors, fàbriques containers i trastos de la gent, fins arreplegar la màxima quantitat de peces possible, tota la brossa plàstica és la nostre matèria prima.

“Vam recollir totes les peces de plàstic que ens donaven o ens trobàvem, anàvem als evocadors com qui hi va a trobar or”

::CLASSIFICACIÓ::

Un cop recollides les peces son classificades per les seves característiques diferencials: formes, mides, serveis, tipus de peça, o qualsevol cosa que faciliti la màxima visualització i memorització del material que es posseeix.

“Peces grans, peces petites, rodones, quadrades, aparells elèctrics, tubs, l’organització era el camí a la serietat, la merda es transformava amb material; l’ordre del caos senyalant una direcció: construir”.

::IDEACIÓ:: superruben

El següent pas és l’impuls de l’obra, la idea, es pren la decisió de que es vol construir, es decideix el mètode.

Plantegem la idea de fer un robot per explicar el seu procés creatiu que ha estat vàlid per la resta d’obres:

A partir de la idea s’han estudiat les peces, com funcionen millor, com volem treballar-les. Es tracte no tant sols d’enganxar sinó de crear formes acoplant les peces amb la unió i l’encaix més profitós, jugant amb la pròpia forma de la peca. Quan més acoplades i menys espais buits deixin millor, i si es possible no han de ser massa retocades, han de solucionar la seva funció tal com són, donar forma i tapar forat.

“Les peces motivaven la nostre imaginació, al nostre magatzem de brossa s’hi podia trobar qualsevol part d’un robot”.

“Les peces parlaven, amb la seva forma insinuaven les seves possibilitats, descrivien diverses maneres de col·locar, un tractor de joguina ens demanava ser un braç, un parafang ens demanava ser un peu”.

::PLANTEJAMENT::

Comença el procés creatiu, es tracta d’obtenir la forma bàsica del robot, les peces grans. Es proposen cames, braços, peus, mans,  cap  i cos, fins a tenir plantejat el robot.

“Abans de començar a construir ja sabiem com seria més o menys el robot, teniem la seva primera imatge”.

::CONSTRUCCIÓ::

Una vegada plantejat i simulat el robot es comença a construir: es fa una estructura de ferro,( ferro reciclat ) una estructura interior on s’enganxaran les peces grans.

Abans d’enganxar les peces són netejades i rascades per després poder-se pintar.

Tot seguit es comencen a enganxar: primer les peces grans, la forma que s’havia plantejat amb els canvis i millores pertinents, després les peces mitjanes que uneixen i remarquen la forma.

A continuació, i per acabar d’unir, modelar i tapar buits, es decora i perfecciona amb les peces petites, i finalment, es sentencía l’obra amb tots els detalls i retocs convenients.

És hora de donar-lo per acabat, parar d’enganxar.

“Ens omplien de peces i peces, provàvem combinacions i encaixos i no paraven de sorgir formes i formes“.

::PINTAT::

Pintar o no, una opció força complicada que es va decidir.

L’obra sense pintar mostra més clarament les peces, separades amb el seu ampli repertori de colors, i pintades expresament s’unifiquen molt més com a una sola peça: el robot. Tractant-se de modelar al màxim la forma i cercant el màxim de realisme vam optar per pintar. S’aplica primer una capa d’imprimació blanca per a plàstic i després els colors decidits, tenint en compte que cada color significa tapar la resta de robot. En aquest cas i per motius del lloc a decorar s’ha jugat majoritariament amb colors fluoresents.

“Pintar era acabar de transformar la pluralitat de peces enganxades en la unitat del robot, una dosis de vida“.

L’obra és feta, un robot de plàstic amb un esquelet de ferro, tot de la brosa, fet de peces de plàstic, plàstic gratuit, plàstic que volta pel món, inútil, indiferent i oblidat, arraconat a qualsevol quarto dels trastos o abandonat als nostres abocadors i containers.